Bona Gent - Quim Masferrer

L’expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles acaba de fer 80 anys i, certament, no ho porta molt bé. Tot i que ja no té gaire res a fer, ell se sent jove d'esperit i no té cap intenció de retirar-se. Ben al contrari, se sent tan fort i jove que s'està plantejant fer un triatló i pujar a l’Aconcagua, que ell encara té molta corda! Tanmateix, poc després de bufar les espelmes rep una visita sorpresa i no gaire desitjada: la Mort en persona li comunica que no faci més plans de futur perquè aviat tornarà per endur-se'l. En Folgueroles se’n lamenta. Això és una injustícia i una pèrdua per a la humanitat. Que ara se l'enduguin, quan encara li queden tantes coses per fer, tanta experiència vital i saviesa per repartir... Oh, si pogués tornar a ser jove, ara, amb tot el que ha après... redreçaria el país sencer! Dit i fet, la Mort li agafa la paraula i li concedeix el desig. Podrà tornar a viure en un cos jove durant 6 mesos, a veure com li va..., però amb el que l'expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles no comptava és amb el sentit de l'humor una mica particular que té la Mort. Sí, passarà a ocupar el cos d’un jove, sí, el d’un youtuber i hip-hopero que, a més, resulta que és la parella, o company, o vèrtex (o alguna cosa així) de l'Alícia, la filla d'en Folgueroles, amb qui fa anys que no es parla. No cal ni dir que la joventut d'avui dia no és el que era i aquests 6 mesos se li faran molt i molt llargs.

L’expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles acaba de fer 80 anys i, certament, no ho porta molt bé. Tot i que ja no té gaire res a fer, ell se sent jove d'esperit i no té cap intenció de retirar-se. Ben al contrari, se sent tan fort i jove que s'està plantejant fer un triatló i pujar a l’Aconcagua, que ell encara té molta corda! Tanmateix, poc després de bufar les espelmes rep una visita sorpresa i no gaire desitjada: la Mort en persona li comunica que no faci més plans de futur perquè aviat tornarà per endur-se'l. En Folgueroles se’n lamenta. Això és una injustícia i una pèrdua per a la humanitat. Que ara se l'enduguin, quan encara li queden tantes coses per fer, tanta experiència vital i saviesa per repartir... Oh, si pogués tornar a ser jove, ara, amb tot el que ha après... redreçaria el país sencer! Dit i fet, la Mort li agafa la paraula i li concedeix el desig. Podrà tornar a viure en un cos jove durant 6 mesos, a veure com li va..., però amb el que l'expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles no comptava és amb el sentit de l'humor una mica particular que té la Mort. Sí, passarà a ocupar el cos d’un jove, sí, el d’un youtuber i hip-hopero que, a més, resulta que és la parella, o company, o vèrtex (o alguna cosa així) de l'Alícia, la filla d'en Folgueroles, amb qui fa anys que no es parla. No cal ni dir que la joventut d'avui dia no és el que era i aquests 6 mesos se li faran molt i molt llargs.

Tot i que no és pròpiament un espectacle de màgia, L’il·lusionista interpel·la l’espectador amb el truc més antic de tots: la màgia del teatre. En aquesta ocasió la il·lusió d’en Peyu ha estat endinsar-se en el món de les cartes, l’escapisme, els conills que surten del barret… esperant sorprendre el públic i esperant, sobretot, que la gent es deixi sorprendre. Despreocupeu-vos d’intentar trobar explicacions lògiques de tot el que passa sobre l’escenari, a vegades hi ha coses que simplement no tenen explicació, i sovint són les més divertides. Riure pel simple fet de riure, amb el mateix objectiu irrellevant que un mag endevina la carta a un espectador. Sense fils, sense imants i sense trucs, des de la distància, en Peyu pot fer una cosa tan màgica com canviar-vos el rostre. En una societat cada vegada més pragmàtica on sembla que la paciència ja no es contempla com una opció i només es valoren immediatesa i resultats, en Peyu ens convida, a través del teatre, a anar a l’essència més primitiva de la vida: deixar-se il·lusionar. Espectacle en Català.

Una comèdia irreverent sobre la fama, la religió, l’amor, l’amistat... i el físic. Què tenen en comú Satanàs, una estrella de cinema, dues monges, una lesbiana convertida per força, les ganes de follar i un donut? Al principi semblen ingredients sense sentit... Però quan s'ajunten, donen lloc a un menú complet, assaonat amb fina ironia i molt d'humor. Una obra que lluita per trobar aquell espai que la societat ha decidit limitar. Dues gordas que fan de gordas, però que poden ser-ho tot.

Ella és una gran estrella reconeguda i estimada pel seu públic. No és exactament una actriu, sinó més aviat una comedianta. I encara més concretament, una monologuista. Els seus xous, divertits, irònics, i també punyents, delecten les espectadores als teatres i també a la televisió. El que ningú no coneix és la seva autèntica personalitat, ni la vida privada de l’estrella, la Lali Symon. I molta gent es pregunta si ella, que sempre es mostra alegre, enginyosa, directa i desinhibida davant la gent, és igual a dins i a fora de l’escenari. I així, veurem que, quan s’apaguen els focus i ella abandona l’espai públic dels seus monòlegs, es transforma en una altra persona (o potser podríem dir també en un altre “personatge”?) i manté una relació especial i molt intensa amb dues dones decisives per a la seva vida privada: la seva mare i la seva filla, a les quals sempre ha mantingut al marge de la seva professió. A partir d’aquí, la comèdia i la tragèdia s’alternen en tots dos espais, el públic i el privat, amb vasos cada vegada més comunicants. I la ficció i la realitat acaben encreuant-se de manera gairebé indeslligable.