Ángel Martín“Punto para los locos”

Vivim en una societat que dona l'esquena a la mort. Ens fa por. Ens incomoda. Ens paralitza. Per això intentem silenciar-la, com si fos una paraula prohibida. No parlem, no la mirem de cara, i ens obstinem a viure com si hagués d'arribar. Però per molt que ens amaguem, la mort forma part de la vida. I potser només afrontant-la, comprenent-la i acceptant-la, podrem començar a viure amb plenitud. Aquesta obra neix d'aquesta necessitat. Basada en el llibre homònim escrit per la pròpia protagonista, Paz Padilla ens compta, amb una honestedat desarmante, el camí que ha recorregut per a aprendre a conviure amb la pèrdua. Una pèrdua immensa: la d'Antonio, el gran amor de la seva vida. Lluny de quedar-se en el drama o el victimisme, Pau transforma aquesta vivència tan íntima en una lliçó universal. Perquè el seu dolor també pot ser el nostre. I, sobretot, perquè el seu aprenentatge pot ajudar-nos a tots.

Adri, un jove cuidador d’avis, comença a treballar a casa de Llorenç Cardona, un dels actors més respectats i estimats de Catalunya. El primer dia, la seva neboda Miranda l’adverteix que per conservar la feina haurà de seguir un munt de normes que van més enllà de les seves tasques habituals: en la recta final de la seva vida, Llorenç sembla haver perdut el cap i en ocasions decideix comportant-se com els personatges que ha interpretat durant la seva dilatada carrera i obligant Adri a seguir-li el corrent. Al llarg de la seva convivència, Llorenç encarna tota mena de personatges mítics a mesura que va establint una relació cada cop més estreta amb el seu cuidador, que acabarà descobrint la veritable raó per la que el vell actor ha trobat un refugi en la ficció teatral per fugir d’una realitat a la qual és incapaç d’enfrontar-se. Edat recomanada: + 12 anys Espectacle en català

L'espectacle més disbauxat i atrevit de l'any amb l'àngel caigut Juan Dávila. És el messies de la improvisació. Sap com comença, però el final sempre el decideix el públic. És la nova resistència de la comèdia on els riures i la diversió estan garantides. Farà un repàs dels pecats capitals i ens llevarà les vergonyes. Un espectacle en el qual la gent s'alliberarà, on “la merda surt” - com esmenta Juan en el seu xou -. El més real és l'energia que es crea amb el públic, una energia contagiosa i alliberadora, on tot el públic està inclòs sigui com sigui i vingui d'on vingui. Anem, a pecar!

L'espectacle més disbauxat i atrevit de l'any amb l'àngel caigut Juan Dávila. És el messies de la improvisació. Sap com comença, però el final sempre el decideix el públic. És la nova resistència de la comèdia on els riures i la diversió estan garantides. Farà un repàs dels pecats capitals i ens llevarà les vergonyes. Un espectacle en el qual la gent s'alliberarà, on “la merda surt” - com esmenta Juan en el seu xou -. El més real és l'energia que es crea amb el públic, una energia contagiosa i alliberadora, on tot el públic està inclòs sigui com sigui i vingui d'on vingui. Anem, a pecar!

"L'ésser humà només utilitza un 10% del cervell.” Fa uns anys es deia que aquesta frase era falsa. No obstant això, avui dia crec que és certa. De fet, hi ha gent que ho utilitza un 0%. Igual que hi ha cerveses 0,0%, també hi ha cervells 0,0%. Mai has tret alguna cosa d'un armari i, en anar a guardar-lo, t'has enxampat obrint la nevera? Doncs això. Però la culpa no és teva, sinó d'internet. Des que existeix, caiem per barrancs a canvi d'una selfie, no sabem fer un ou ferrat sense un tutorial i fins ens fa por opinar per si ens insulta algú que viu a 10.000 km. A poc a poc, hem anat apagant el motor del cervell. Afortunadament, tinc una solució per a reactivar-ho. Això sí, caldrà trepitjar algun toll. Però prefereixo fer-ho com més aviat millor, o acabarem adonant-nos que, simplement, som bufons.