"El que és nostre"

Aquest clàssic de misteri torna renovat en aquesta nova versió dirigida per Ignasi Vidal. 

Basada en la famosa novel·la d’Agatha Christie 3 ratones ciegos, La Ratonera combina en aquesta versió la potència i la intensitat del teatre, amb un esperit transgressor inspirat en les noves narratives que ens arriben des del cinema, la literatura i les més recents produccions teatrals. 

Tot i ser de concepció clàssica, té un rerefons que parla de temes actuals i així es representa en aquesta versió, donant mostra dels referents clàssics d’una forma contemporània perquè es gaudeixi de l’obra de més èxit en la història del teatre com si s’estrenés avui per primera vegada.

Després de més de 71 anys d'exhibició continua al West End de Londres i representada en més de 90 països, s’ha convertit en l’obra musical més vista del món.

Edat recomanada: a partir de 14 anys. Espectacle en castellà.    

Què estaries disposat a fer per un amic? En Cesc, un home de quaranta i tants, vol ser pare. Fa anys que ell i la Clara, la seva dona, ho estan intentant i no se’n surten, així que organitza un sopar per demanar un petit favor als seus millors amics. Ells quatre són amics de tota la vida, s’estimen i s’ho saben tot els uns dels altres. Estan acostumats a parlar-se amb ironies i bromes, però la petició del Cesc els obligarà a ser absolutament sincers, provocarà discussions i els portarà a qüestionar-se què és la paternitat, la família, la confiança, i sobretot la seva amistat, i s’adonaran que potser no s’ho expliquen tot, que tenen secrets. El que semblava que havia de ser un sopar qualsevol, acabarà sent una nit que no oblidaran mai. Espectacle en català

La dona fantasma gira al voltant de quatre mestres a finals dels anys setanta. Porten una vida intensa i melancòlica, marcada per la cura dels pares i dels fills, pels desenganys amorosos i pels desafiaments que els provoquen les seves alumnes. L’extraordinari irromp en aquesta quotidianitat esglaiadora: una dona fantasma. L’aparició del fantasma és la porta d’entrada a un altre món: el del passat, el de la memòria. La ficció per explicar l’impossible. El teatre com a sessió d’espiritisme. El teatre com a artefacte de memòria. De fantasmes, d’espectres, de morts que parlen; de tot això està feta la història, i de tot això està fet el teatre. Què és ser un fantasma? Només el teatre ho pot respondre.

La derrota de Napoleó i el fracassat final del període revolucionari serveixen per demostrar que la monarquia absoluta és l’ordre natural de les coses; és l’únic sistema possible. A la tardor de 1814, les quatre grans potències de l’Antic Règim celebren a Viena la primera cimera internacional de la història amb l’objectiu de perpetuar el seu poder i d’assegurar una resposta contundent en cas que el poble torni a revolucionar-se. Mentrestant, a milers de quilòmetres d’allà, un volcà acaba d’entrar en erupció.    

Julio Manrique dirigeix un dels textos més truculents i emblemàtics d’Emmanuel Carrère

 El mes de gener de l’any 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents, es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d’armes o d’òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades. L’escriptor francès Emmanuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari Liberation i, de seguida, va decidir escriure’n un llibre, el seu primer llibre de no-ficció. La història d’un criminal narrada en primera persona: la del mateix Carrère. Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique han adaptat la novel·la per portar-la, en aquesta ocasió, sobre l’escenari amb Pere Arquillué i Carles Martínez.