LLUIS PIEDRAHITAAPOCALÍPTICAMENTE CORRECTO

Apocalípticament correcte, el xou que va emocionar la cadira de Stephen Hawking, ja està de tornada. És el meu darrer espectacle i segur que vols saber de què va. Ho entenc, jo també ho voldria saber. És una cosa que no es pot explicar. Cal viure'l. D'una banda, és un monòleg d'humor que toca temes que ningú vol tocar, com la llibertat o les anguiles elèctriques, però també parla de coses quotidianes com la llet de civada o l'astrofísica. Parla de moltes coses, parla de la por, de l'esperança, del pèl púbic, i de l'horòscop. És un xou compromès que no es casa amb ningú. Un xou que posa els punts sobre les us i les dièresis sobre les is. Una catedral de pensament per a idees peregrines. Un monòleg arrebossat amb la farina de l'enginy, el pa ratllat de la ironia i un ou de coneixement. Un humor tan fi i tan blanc, que gairebé es podria esnifar. Un ram de reflexions que van de cap lloc a enlloc. I al final, un joc de màgia que fa que tot això exploti com una bomba de sentit dins del teu cap. Un espectacle per a tots els públics, inclòs tu. No es pot descriure, cal viure-ho. Us espero a la sortida perquè m’expliqueu de què va.

Mostrar més