La reconeguda ballarina i coreògrafa de dansa contemporània valenciana, Sol Picó, arriba a Lleida en el marc de la programació de LaTemporada Lleida. El Teatre de la Llotja acull aquest dissabte, 12 de febrer, a les 20 hores, el seu últim espectacle “Malditas Plumas”.
Sol Picó, que va començar en la dansa als 6 anys, ha estat guardonada amb 10 premis MAX de les Arts Escèniques, premis del públic i el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat i del Ministeri de Cultura.
A Malditas Plumas es recorren diferents episodis de la vida d’un personatge, encarnat per Sol Picó, en un viatge que transita entre la tendresa i la decadència. En aquesta obra el públic coneix la història d’aquesta vedette del Paral·lel i comparteix els seus records, experiències, vivències… o bé mai arriba a ser-ho i són els seus somnis, les seves projeccions vitals, els seus desitjos no complerts? És tot un gran deliri potser que, encara que ens transporta a un lloc i una època molt concrets, ens connecta també amb els sentiments més humans i, per tant, més universals: la por a la mort, a la degradació, a la pèrdua… a desaparèixer.
Inspirant-se en el gènere de la revista espanyola i la seva picardia, aquesta obra juga amb la transformació, la interacció del públic i la confusió entre ficció i realitat, sempre amb la ironia i el sentit de l’humor que caracteritzen el llenguatge de Sol Picó.
Barcelona, París i Nova York, ciutats clau en el seu aprenentatge professional
Sol Picó inicia la seva passió per la dansa a la seva estimada Alcoi. Obté el diploma en dansa clàssica i espanyola paral·lelament però aviat descobreix el món de la dansa contemporània en el qual aprofundeix i investiga entre Barcelona, París i Nova York, ciutats clau en el seu aprenentatge professional, però sobretot personal. A través de la investigació i la barreja de diferents gèneres i elements, com el clàssic i el flamenc, ha desenvolupat un flamenc amb puntes que, sense pretendre-ho, s’ha convertit en el seu segell personal que alguns anomenen “un llenguatge propi”.
Troba la inspiració per crear a la vida diària, tot li causa curiositat i és possible punt de partida per a una primera improvisació: temes com el gènere, la immigració, el fracàs, el poder o experiències humanes com la por, l’amor i el desamor.
Al llarg de la seva carrera ha creat més de 30 espectacles, on es combina el teatre de sala amb grans produccions de carrer en què inclou elements tan urbans com les excavadores, fàcils de trobar en qualsevol lloc i que li han permès recórrer el món. Amb el seu gran equip de professionals tècnics i de ballarins ha viatjat per més de 40 països el que li ha aportat grans moments de felicitat artística i personal. La faceta creativa es nodreix també de la pedagògica: els tallers impartits en llocs com la Universitat Carlos III, l’Acadèmia Nacional de Dansa de Roma així com conservatoris superiors de Dansa li han ofert importants experiències com a docent.
Un degoteig de premis des de 2002, amb 10 premis MAX de les Arts escèniques, premis del públic i el premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura, han significat un gran reconeixement al seu treball i la seva dedicació a aquesta professió.
