El cantaor i el pa amb tomata

Hola amics i amigues,
Us deixo un trosset de la conversa que vaig tenir amb el Miguel Poveda el 14 de novembre, després de la seva actuació.
Diu que gràcies a la seva professió pot viatjar i conèixer gent i cultures que l’enriqueixen com a persona, no li agrada gaire llegir, tan sols ho fa si éspoesia, i prefereix escoltar música. Prefereix la laca a la gomina, pren cafè al matí per despertar-se i suca el pa amb tomàquet. Li agrada molt anar al cinema.
Ara es desperta a les nits sempre que el seu fill petit el reclama, però diu que per més son que tingui, és el despertar més bonic que hi pot haver.
No sap si és dels que tenen “duende” o no, però diu que l’invoca cada cop que surt a l’escenari per tal de crear una màgia entre ell i els seus seguidors.
I ens va ensenyar els seus tatuatges, dos ales de llibertat i la paraula Ángel, que és el nom del seu fill.
El Miguel Poveda va dir unes paraules a favor de la vida i la no-violència i jo també, com a reporter de la Llotja, m’afegeixo a aquesta crida.