Un espectacle inclusiu i intergeneracional, en què cinc intèrprets de la Cia. Vero Cendoya treballaran amb dos intèrprets amb discapacitat intel•lectual. Aquest espectacle és el resultat de set anys d'experiència de la directora en el món de la dansa amb col•lectius de diversitat funcional. La història del judici a Déu ens serveix com a punt de partida per dialogar sobre la cerca de la pròpia identitat, les dinàmiques de poder i els mètodes de manipulació de masses. Tot sense perdre l'humor i la poètica, segells de la companyia.
El 1918 Anatoli Lunacharski, comissari de Lenin, va organitzar a Moscou un judici contra déu per genocidi i crims contra la humanitat. A la banqueta dels acusats, una Bíblia. Després de cinc hores de testimonis i protestes, i malgrat les apel•lacions de la defensa al•legant "greu demència" i “trastorns psíquics", el tribunal va declarar finalment culpable Déu dels delictes dels quals havia estat acusat. El 17 de gener de 1918, la pena de mort va ser executada per un escamot d'afusellament, que va disparar diverses ràfegues al cel de Moscou.
Aquella Rússia de principi del segle XX, ens serveix d'inspiració per crear un espai atemporal, una utopia en la qual els set protagonistes es relacionen i ballen en un entorn immers en el caos més absolut.
Vero Cendoya combina la seua carrera com a intèrpret, coreògrafa i pintora. Ha treballat amb creadors com ara Sol Picó, Àngels Margarit, Peter Mika i Andrés Lima en el panorama nacional, i en l’àmbit internacional amb companyies com Inbal Pinto Dance Company (Israel), Hans Werner Klohe (Berlín, Alemanya), Le Boussniere (Suïssa), Veronika Riz (Itàlia) i Steptext DA.CO (Alemanya). El 2008 va crear la seua pròpia companyia, que es caracteritza per la col•laboració amb artistes de diferents disciplines com ara teatre, pintura, transformisme, música, poesia i futbol. Els seus espectacles s’han presentat en infinitat de teatres i festivals de nombrosos països. Dirigeix el Centre de Creació La Palomera, que també és la seu de la seua companyia.
En aquest espectacle es transcendeix qualsevol dogma religiós. No es basa en la significació religiosa de Déu. Ni tan sols se li dona aquest nom. Es podria anomenar el pare, el mascle, l'autor, el productor, l'inventor, l'amo, el guia, o el terrisser. Simplement s’identifica com el poder absolut.
Durada: 1h 10m
Direcció i coreografia: Vero Cendoya
Dramatúrgia: Israel Solà
Interpretació: Natalia d’Anunnzio, Carlos Fernández, Anna Barrachina / Vero Cendoya, Linn Johansson, Hansel Nezza, Jem Prenafeta i Laia Martí
Asistència de direcció: Laura Alcalá
Disseny il•lumincació: CUBE
Música original: Adele Madau
Espai sonor: David Solans
Coreografia gimnàstica rítmica: Isabel Tapias
Producció: Albert Baldomà
El mes de gener de l’any 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents, es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d’armes o d’òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades. L’escriptor francès Emmanuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari Liberation i, de seguida, va decidir escriure’n un llibre, el seu primer llibre de no-ficció. La història d’un criminal narrada en primera persona: la del mateix Carrère. Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique han adaptat la novel·la per portar-la, en aquesta ocasió, sobre l’escenari amb Pere Arquillué i Carles Martínez.
