Durant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies, direccions... però ens hem oblidat d’una peça clau del teatre: el públic.
Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible repetir perquè el públic n’és el protagonista.
Un protagonista o, millor dit, molts i moltes protagonistes, que escriuran l’argument d’aquesta experiència.
Un espectacle ple de veritat. Un espectacle honest. Un espectacle on Quim Masferrer vol ser el teu espectador. Si el vau veure el 2019, no veureu el mateix.
Durada: 1h 45m
Fitxa artística:
Idea, text i interpretació: Quim Masferrer
Adjunt guió: Ferran Aixalà
Espai escènic: LdG
Espai sonor, il·luminació i cap tècnic: Dani Tort
Assessorament video: Sergi Rigol
Producció executiva i gerència: David Grau
Organitza: Teatre de Guerrilla i Fundació Pública Teatre de la Llotja
El mes de gener de l’any 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents, es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d’armes o d’òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades. L’escriptor francès Emmanuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari Liberation i, de seguida, va decidir escriure’n un llibre, el seu primer llibre de no-ficció. La història d’un criminal narrada en primera persona: la del mateix Carrère. Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique han adaptat la novel·la per portar-la, en aquesta ocasió, sobre l’escenari amb Pere Arquillué i Carles Martínez.
