QUANT TEMPS EM QUEDA?

Un pintor, amb molts anys en l'ofici, porta temps sumit en una crisi creativa. Des que va morir de manera imprevista la seva dona, que era tot per a ell, pràcticament no ha pogut tornar a pintar. Estem en l'estiu i tardor de 1975. La filla major de tots dos està en la presó per les seves activitats polítiques, i és en aquestes dates quan sorgeixen els primers símptomes de la malaltia de la seva mare que la filla viurà des de dins de la presó. És un altre record permanent en la vida del seu pare, que també ara reviu. Aquesta obra teatral és el relat d'una història d'amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens situa en aquella Espanya amb trets inequívocs, que ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ésser humà, i a la seva emoció, pel camí recte i simple de la veritat.

Quatre homes, dues dones i un nadó van d’excursió a un bosc. Són gent bonica, rica i creativa. Discussions cíniques i el perenne joc de l’amor i la distància marquen les converses. Aquesta vegada, els personatges han abandonat conscientment la ciutat per veure què els espera una nit enmig de la natura. Tot d’una salta, inadvertida, una espurna, que desferma un incendi infernal. Tots fugen i es dispersen en totes direccions. Tot d’una, l’únic que compta és salvar la pròpia vida. L’experiència de por mortal, de soledat i de la pròpia vulnerabilitat davant la natura desfermada llança els supervivents a una vida quotidiana que no estan en condicions d’afrontar.